Archivo | mayo, 2020

Andreu Blai: La sección de Narcís

25 May Andreu Blai inaugura sección en el club de lectura de nuestro taller de escritura en Valencia

   Andreu Blai es el nuevo colaborador que se une a Libros de Papel, el club de lectura en Valencia de los talleres de escritura adscritos a Libro vuela libre, que en este momento suma la aportación  de Andreu, a través de La sección de Narcís, a su campaña a favor de las ediciones impresas.

Andreu Blai inaugura sección en el club de lectura de nuestro taller de escritura en Valencia

Tomad nota de esta edición de Diccionari per a ociosos, el conocido diccionario de autor del escritor valenciano Joan Fuster, repleto de artículos y textos de ensayo de distinta temática y extensión, que ha sido la primera elección de Andreu Blai para nuestro club de lectura en Valencia, y disfrutad de  las tres puertas de entrada con las que nos invita a revisitar la mirada irónica de Joan Fuster, que ya protagonizó con sus aforismos parte de los juegos literarios de la clave 21 de nuestros talleres de escritura.

La sección de Narcís:  Joan Fuster protagoniza la primera recomendación sobre escritores valencianos de Andreu Blai en nuestro club de lectura

Ficha de lectura:

Títol: Diccionari per a ociosos

Autor: Joan Fuster

Editorial: Educació 62

ISBN: 978-84-92672-00-4

Pàgines: 318 pàgines.

Escritores valencianos en el club de lectura en Valencia de Libro vuela libre: Joan Fuster, Diccionari per a ociosos. PRIMERA PORTA D’ENTRADA: 

“L’home occidental,l’«europeu», i la dona, durant segles, han estat fent l’amor, s’han enamorat, al dictat dels poetes:sense adonar-se’n, naturalment, i sense haver-los llegit. Que consti que no exagero mogut per un partit pres a favor de la literatura. Parlem de l’«amor», i no de la simple i lliure fornicació, ni del matrimoni institucionalitzat, ni tan sols dels nexes afectuosos que aquestes relacions poden produir i normalment produeixen. Els vincles sexuals, la convivència familiar, l’afecte mutu, no són l’«amor». L’«amor», en tant que sentiment específic, com el veiem en la Vita Nuova o en La Dameaux Camélias, com l’experimenten els protagonistes actuals de les novel·les rosa o dels films acaramelats, com l’expressà el Petrarca i el dramatitzà Shakespeare, és tota una altra cosa. En realitat, l’«amor» no es dóna sinó rarament en una dimensió absoluta: els grans enamorats són excepcionals. Gairebé podria dir-se que els «grans enamorats» només han existit en el món de la ficció llibresca: els Werther, els Romeo, les Karènina, les Manon, són éssers de paper. I quan entrobem algun de carn i ossos, fa la impressió de ser una víctima del virus literari. Però si els «grans enamorats» no abunden, cal reconèixer que l’«enamorat» —l’home i la dona que participen moderadament de l’«amor»— és un tipus habitual”

Escritores valencianos en el club de lectura en Valencia de Libro vuela libre: Joan Fuster, Diccionari per a ociosos. SEGONA PORTA D’ENTRADA:

“Què seria de la nostra vida, del nostre viure quotidià i mediocre, si no ens podíem permetre el luxe de la vanitat? L’home és un animal fatu, l’únic —dins l’escala zoològica— que té la possibilitat de ser-ho. Tot ho fem per vanitat. La mateixa ambició, si es proposa un fi intel·ligible, és aquest: no el poder, la riquesa, ni la fama, ni el respecte, sinó el poder, la riquesa, la fama, el respecte, en la mesura que justifiquen la nostra presumpció. Cadascú en la seva òrbita i segons les seves forces, intenta procurar-se això: una vanitat satisfeta. Hi ha qui s’ho procura pel camí de la humilitat i tot. Es tracta de ser important: a l’oficina, a l’acadèmia, entre el veïnat, sobre el paper dels diaris, en les xafarderies de la gent. És la gran manera que ha trobat l’home —l’individu, potser l’individu individualista— de passar l’estona agradablement. L’estona o —si voleu— la vida. Que tot és una mateixa cosa.” Seguir leyendo

Anuncio publicitario
A %d blogueros les gusta esto: